Receptes Cartesianes

Què hi ha en aquesta web-blog?


Hi ha receptes?

Hi ha receptes de cuina. Són receptes que he provat i que m’agraden, i que em són prou senzilles de dur a la pràctica, sense que m’ocupin gaire temps ni em portin gaires complicacions.


Per què cartesianes?

Doncs perquè estan presentades d’una forma estructurada, que permet dur a terme la recepta simplement seguint-ne els passos, sense necessitat d’haver de fer marxa enrere en la lectura.


Com estan estructurades?

El text explicatiu de cada procés està dividit en dues columnes. A la columna de la dreta, es descriuen ordenadament els passos a seguir; a la de l’esquerra hi ha els ingredients (i la quantitat), que van apareixent a mesura que es necessiten, alineats amb el primer pas on se’n fa ús.


Alguna altra característica de l’estructuració?

Sempre que és possible, el procés d’elaboració de la recepta es descompon en processos més simples, per tal de facilitar-ne la lectura. Això permet, també, veure ràpidament si hi ha la possibilitat de fer la recepta en temps diversos, en comptes de fer-la d’una tirada.


Més característiques de l’estructuració?

Si una instrucció requereix un pas que s’ha d’haver fet amb anterioritat, aquest pas s’indica en el moment en què s’ha de fer. Per exemple, la instrucció “Poseu la safata al forn” va precedida al començament de la recepta, si cal, de la instrucció “Preescalfeu el forn a…º”, per tal que quan toqui posar la safata al forn no ens trobem que no podem perquè està fred.



Qui hi ha a la redacció d’aquesta web-blog?


Qui?

L’Eulàlia Vallès.


És una cuinera de professió?

No. És una professora d’institut, de Matemàtiques, jubilada de fa molt poc, a qui li ha agradat molt la seva professió.


És una cuinera amateur?

Sí. M’agrada cuinar, sempre que no sigui per obligació. M’agrada provar receptes i estudiar la manera més simple de fer-les. M’agrada deixar-me sorprendre pel resultat de la cocció d’un aliment o de la barreja d’uns ingredients. M’agrada la cuina que no enfarfega, que es paeix bé. M’agraden les receptes que són “resultonas”, és a dir que malgrat tenir un procés d’elaboració molt simple, el resultat final té un punt d’espectacularitat.


D’on treu les receptes?

De llibres, de revistes, de pàgines web, d’amics i coneguts… De pràcticament totes les receptes n’indico la font o les fonts originals d’on les he pouat, però cal tenir en compte que les adapto –gens, una mica o molt– al meu gust.


Qui hi ha darrere de la programació d’aquesta web-blog?


Qui?

En Mateu Yabar.


És informàtic?

Sí, és un informàtic jove, amb empenta i idees pròpies, creador de l’aplicació Boletus, per reconèixer bolets, que en aquest moment està desenvolupant una nova aplicació.


Com va sorgir la idea de fer aquesta web-blog?


Quins van ser els meus primers passos a la cuina?

No vaig trepitjar la cuina fins als 20 anys, per necessitat, quan la meva mare es va morir. Vaig començar de zero i em vaig veure amb la necessitat de consultar llibres de cuina (en aquell moment, encara faltaven anys perquè arribessin els ordinadors i la internet). Els llibres que corrien per casa no cobrien les meves necessitats. Ni explicaven les receptes més elementals, que jo desconeixia, ni indicaven els temps de cocció, ni mesuraven les quantitats amb les unitats que jo coneixia (parlaven de grapats, polsims i unces). La meva salvació va ser el descobriment del llibre “1080 recetas de cocina”, de la Simone Ortega, a Alianza Editorial. Allò era un llibre de cuina “racional”!


I els passos següents?

Em feia il·lusió veure que una recepta em sortia, i m’agradava que em diguessin que un plat que jo havia cuinat, havia agradat. I així vaig anar agafant el gust per la cuina. Poc a poc, a partir de la meva mestra, la Simone Ortega, vaig poder anar fent servir aquells llibres de receptes que no indicaven temps ni quantitats. Vaig començar a retallar receptes que m’interessaven, de revistes i diaris, i les anava enganxant, classificades per temes, en unes llibretes.


Per què vaig començar a redactar les primeres receptes estructurades?

Comencem per dir que tinc mala memòria i que, per tant, no puc repetir una recepta si no està apuntada. Em vaig trobar, quan ja tenia un repertori de receptes amb una certa consistència, que per repetir una recepta, l’havia de tornar a buscar remenant els llibres de la meva petita biblioteca culinària i les meves llibretes de receptes enganxades. Això podia ser un procés llarg i feixuc. D’altra banda, quan ja la tenia, trobava que en general, la manera com estava presentada no m’era pràctica per dur a terme la recepta sense haver-la de rellegir un munt de vegades. Val a dir també, que de vegades introduïa canvis a la recepta original per adaptar-la al meu gust i que, quan la repetia, tenia dificultats per recordar-ne l’adaptació. D’aquí em va venir la necessitat de fer-me un receptari propi, amb la receptes a la meva manera. Amb tot això ja havien arribat els ordinadors (i val a dir que els nous llibres de receptes ja estaven molt més estructurats), i em vaig posar mans a l’obra.


Algun altre motiu?

No volia que als meus fills els passés el que m’havia passat a mi, que mai més he pogut tornar a menjar algun dels plats que feia la meva mare, que recordo molt bons, perquè no sé com els feia. Un receptari propi era la solució i si a més a més era estructurat, no els faria mandra fer-lo servir perquè els simplificaria molt la feina.


I com van venir més receptes estructurades?

Amb el temps la meva afició a consultar llibres i blogs de cuina es va anar consolidant. Paral·lelament, poc a poc, el volum del meu receptari personal va anar augmentant de gruix. Com que tot m’ho imprimia, aviat vaig haver de classificar les receptes en arxivadors diferents i construir-me un índex.


I com va venir la idea d’una web amb les receptes estructurades?

Els meus fills, ja crescuts, em deien que no feien servir les meves receptes, perquè no els era pràctic consultar-les en paper ni en un arxiu word. I un dia em van suggerir de posar-les en una web. D’entrada vaig arronsar el nas, perquè jo sóc encara d’aquella generació a qui li fa molt de respecte mostrar-se públicament, però poc a poc em vaig anar fent a la idea.


Com va engegar el projecte?


Com va engegar el programa de la web?

Per Reis del 2013, els meus fills, el Mateu i la Cèlia, em van regalar la “carcassa” d’una web per a les receptes cartesianes, és a dir el programa que fa possible que funcioni –o de vegades, que no funcioni– i el compromís d’anar-la adaptant a les necessitats de la “cartesianitat”.


Com va engegar la web?

Agraïda al regal de Reis, penso vestir-la tan bé com pugui.


6 de gener 2013


2n ANIVERSARI DE RECEPTES CARTESIANES

Avui, dia de Reis, 6 de gener del 2015, fa 2 anys que va néixer aquesta web-blog.

PER MOLTS ANYS!!!!!

Els motius que em van moure a engegar aquest projecte segueixen vius i la il·lusió que hi vaig posar, també.

Durant aquests dos anys hem anat introduint moltes millores a la infraestructura de la web. Recordem-ne algunes.

Durant aquest dos anys hem introduït moltes receptes noves i hem anat millorant les antigues. En aquest moment tenim 147 receptes. No està pas malament.

Que algú em digui que ha fet una de les receptes cartesianes, i que li ha sortit molt bé, m’agrada. I si algú altre em fa adonar que una recepta no és prou clara o que alguna cosa no funciona, li ho agraeixo, perquè m’ajuda a millorar la web.

Si aquesta web-blog té utilitat per a algú –en particular, penso en gent jove que no ha trepitjat gaire la cuina–, em dono per més que satisfeta. Si més no, a mi em va molt bé seguir les Receptes Cartesianes quan sóc a la cuina; i al meu home també. Què més puc demanar?

Vull expressar el meu agraïment al Mateu, l’informàtic de la web, que em va solucionant els problemes amb què ensopego i em va introduint les millores que li demano; a la Cèlia, que fa conèixer la web a amics seus provinents de diversos països del món; i al José Manuel, que prova totes les meves receptes, que accepta sense queixar-se gaire repetir un mateix plat unes quantes vegades per tal que jo el pugui anar millorant, i que espera pacientment que jo faci unes quantes fotos del plat abans de començar a dinar.

Vull expressar també el meu agraïment a tots els seguidors de Receptes Cartesianes, tant als subscriptors de la web -que reben periòdicament el llistat de receptes noves-, com als seguidors al Facebook –que són els primers a assabentar-se que hi ha una recepta nova, i la reben acompanyada d’un petit comentari-, com als seguidors esporàdics. En especial, agraeixo la resposta més visible dels seguidors, que són els comentaris i els asteriscos per valorar les receptes, i els “m’agrada” del Facebook; són un estímul.


6 de gener 2015


4t ANIVERSARI DE RECEPTES CARTESIANES

La web Receptes Cartesianes va néixer el 6 de gener -dia de Reis- del 2013. Així que, el dia de Reis d’aquest any que estrenem – el 6 de gener del 2017- Receptes Cartesianes ha fet 4 anys. Ens en congratulem, n’estem molt contents, ens n’alegrem, volem manifestar la nostra joia, la nostra alegria, uauuuuu!

Enhorabona!

I per molts anys!!!!!

En aquest moment tenim publicades 234 receptes.

Fins ara procuràvem publicar una recepta cada setmana o, a tot estirar, cada quinze dies; i de tant en tant procedíem a revisar alguna recepta de les antigues. Ara potser ha arribat el moment de dedicar més temps a la revisió del que tenim i, en conseqüència, és probable que baixi la freqüència de publicació de receptes noves. A l’hora de la veritat, ja veurem què fem.

En aquest moment la web de Receptes Cartesianes té 71 subscriptors i tenim 162 “m’agrada” al Facebook. Gràcies a tots.

Si sabeu d’algú a qui li puguin interessar les receptes cartesianes, us convidem que el convideu -valgui la redundància- a subscriure’s a la web o a la pàgina del Facebook.

Us convidem també a valorar les receptes i escriure’n comentaris a la web; o a compartir, valorar (amb un ”m’agrada”, “m’encanta”, “enfadat”…) o comentar, les publicacions a la pàgina del Facebook. Som conscients que costa i que de vegades fa mandra, però la vostra participació ens ajuda a millorar la pàgina.

Gràcies a tots els que d’una manera o altra participeu d’aquest projecte, per a mi tan engrescador, de les receptes cartesianes: als seguidors fidels, als seguidors no tan fidels, als seguidors ocasionals; a tots els que es presten a tastar les menges obtingudes en les diferents proves prèvies a la publicació de les receptes; i al Mateu, l’informàtic de la web, a qui també toca fer de tastador.


6 de gener 2017